Al Sud-est de Catalunya, dins de la província de Tarragona, la DO Terra Alta queda delimitada per sistema muntanyós que la separa de la depressió del riu Ebre des dels Ports d’Horta meridionals i les serres de Pàndols i Cavalls al sud-est, les vinyes conquisten el terreny cap al nord i l’oest, seguint la variada orografia del territori, emplaçades sovint en terrasses naturals escalonades, protegides pels marges, construccions de pedra seca.
Abunden els sòls d’origen quaternari, de naturalesa argilosa i calcària, pobres en matèria orgànica. Acompanyats per altres terrenys d’origen fluvial amb abundants còdols, en un altiplà per sobre dels 400 metres.
El clima és mediterrani amb influències continentals, amb elevades hores d’insolació i una pluviometria anual entre els 350 i 500 m3 segons la zona de la comarca. El rol dels vents dominants és fonamental a la Terra Alta. El Cerç continental bufa amb força i manté sanes les vinyes i el raïm en maduració, mentre que el Garbí i altres marinades, procedents de la Mediterrània refresquen el càlid estiu.
El vi de la Terra Alta s’incorpora a la història en 1185, quan Ramon Berenguer IV encomana repoblar aquesta regió als Templers que van iniciar la producció vinícola per abastir als mercats locals.
Després de la crisi de la fil.loxera, Terra Alta va ampliar la vinya, creant-se diversos cellers els edificis van ser dissenyats per arquitectes modernistes de l’època.
