El color del vi ve donat pel color de la pell del raïm amb la qual s’hagi elaborat, així, un vi blanc prové dels raïms verds o blancs, un vi rosat s’obtindria deixant macerar breument el most amb la pell de la raïm i un vi negre s’obtindria deixant macerar el most amb la pell del raïm fins a arribar al color desitjat per l’enòleg.
Però no és de l’elaboració dels vins del que volem parlar, sinó del color del vi en la seva etapa de guarda en un celler particular. El temps canvia el color del vi, és a dir, el procés de guarda provoca en els vins canvis significatius en el seu color, els vins negres acaben aclarint i els vins blancs s’enfosqueixen, per això, excedir-se en els temps de guarda resultaria un inconvenient.

Els vins han de guardar evitant que es converteixin en vins morts, un vi de guarda és complex i reuneix totes les característiques necessàries per a aquest procés, aromes, textura, grau alcohòlic, tipus d’ampolla, factors que ens permetran mantenir els nostres vins durant un determinat període de temps al nostre celler particular. Però deixar madurar massa un vi fa que acabi apagant i es converteixi en un vi mort, i en aquest cas, el color ens pot dir molt sobre el vi.
Un vi envelleix paulatinament, a poc a poc perd els seus aromes fruiters i són substituïts per aromes molt més complexos, excedir-nos en la guarda fa que el procés finalitzi i acabi perdent-se l’estructura, el vi ja no millora i comença a degradar-se. El color del vi pot variar des d’un porpra fosc, passant per diferents tonalitats de vermell, fins arribar a un color semblant al d’una teula de color clar.
En un procés de guarda prolongat el color del vi s’apaga perdent la seva brillantor i la seva intensitat, el vermell viu que el caracteritzava quan era jove ha desaparegut, igual que els aromes terciaris. Amb els vins blancs passa el mateix i potser són més fàcilment detectables, de fet, no cal que passi molt temps perquè comencin a enfosquir.